DIETARI VV

16/8: Contra els Mossos

VICENÇ VILLATORO
VICENÇ VILLATORO

LA MEMÒRIA dels atemptats de fa un any es va començar a polititzar de seguida, en clau de la qüestió catalana, quan es va voler convertir en un examen als Mossos. El calendari hi ajudava, i no sé fins a quin punt n’eren conscients els autors de l’atemptat. En un primer moment, la resposta a l’atemptat va ser percebuda per la ciutadania i presentada pels mitjans internacionals com un èxit operatiu i, sobretot, comunicatiu dels Mossos. Això portava al damunt un implícit, que alguns van explicitar: l’èxit avalava la idea de la viabilitat d’una Catalunya fent d’estat. I immediatament es va començar a contraatacar encetant una mena d’examen general als Mossos, alimentat de filtracions, interpretacions abusives, titulars ambigus i algunes mentides. Si l’actuació dels Mossos quedava recordada com a ben feta i modèlica, es convertia en un aval de la capacitat de les institucions catalanes de donar una resposta pròpia i independent a situacions de crisi. Per tant, si quedava enfosquida per sospites i crítiques soterrades, avalaria la idea exactament contrària. Durant un any, aquest ha estat el principal factor de contaminació política de la memòria dels atemptats. Perdó, he fet servir el passat i hauria de fer servir el present. És. Encara dura.