DIETARIVV

20/8: Dos mons

VICENÇ VILLATORO
VICENÇ VILLATORO Escriptor

DESPRÉS D’HAVER estat tot el matí del 17-A pel centre de Barcelona, llegeixo algunes cròniques del que hi va passar i no ho reconec. En aquest aniversari dels atemptats ha arribat al màxim la bifurcació dels relats: sobre els mateixos fets hi ha relats del tot contraposats. No són només dues interpretacions. Són dos mons que miren i veuen coses diferents. Personalment, no trobo cap relació entre el que jo vaig poder veure i les cròniques que parlen d’un rei impecable i un independentisme manipulador (i no van veure la politització, els insults, les agressions de grups monàrquics). En alguns casos, em temo que són cròniques escrites abans dels fets, indiferents als fets. En d’altres, i seria la pitjor hipòtesi, és el que sincerament van veure, perquè és el que volien veure. Però moltes d’aquestes cròniques em semblen artefactes de propaganda en una guerra de poder. No només entre l’espanyolisme i l’independentisme. També una guerra interna espanyola, en la qual l’objectiu és fer caure com més aviat millor Sánchez i repescar els Casado/Rivera i el 155, tot en un mateix paquet. I, per tant, fer avortar de seguida qualsevol perspectiva de diàleg o de distensió, per petita que sigui. Una estratègia que els importa més que no pas la veritat.