DIETARI VV

2/8: Falsa riquesa

La caiguda del producte interior brut espanyol en el segon trimestre de l’any, sota els efectes del coronavirus, és molt alarmant. No tan sols per la magnitud, sinó també en termes comparatius. Tots els països europeus cauen. Però Espanya és qui més cau, molt per damunt de la mitjana i dels països grans de l’entorn. El PIB català cau menys que l’espanyol, però per damunt també de la mitjana europea. Un diari titulava: “Espanya perd en quatre mesos la riquesa de catorze anys”. És una manera gràfica de veure-ho. I d’assenyalar la fragilitat de la riquesa creada en aquest temps. Certament, quan baixa la torrentada s’emporta moltes coses arreu. Però s’emporta sobretot el terreny d’al·luvió, poc sedimentat. La torrentada del virus s’ha endut coses a tot Europa. Però a Espanya més. I a Catalunya força, tot i que no tant. Una part del diferencial pot venir de la millor o pitjor gestió dels governs. Però una altra part deu tenir relació amb la solidesa de la riquesa creada, en la seva sedimentació. En els últims anys ens parlaven de zones de gran dinamisme econòmic, on figura que es creava una gran riquesa. Veient la facilitat amb què se l’ha endut la torrentada, una part important d’aquesta riquesa devia ser molt evanescent. Una falsa riquesa.