DIETARI V.V.

6/4: Pactes de la Moncloa

Ara diuen que volen fer uns Pactes de la Moncloa. Els demana Ciutadans i s’hi posa bé Pedro Sánchez. Sovint, quan no se sap què fer, es crea una comissió. O es firma un pacte. ¿Volen fer de veritat uns nous Pactes de la Moncloa? Per als qui tenim una edat, aquells pactes van ser importants. Amb Franco mort, els seus successors i l’oposició d’esquerres (partits i sindicats) van firmar uns pactes que eren a la vegada econòmics, polítics i socials. L’objectiu era econòmic: que el xoc entre la por dels empresaris i les reivindicacions de l’oposició no generés inestabilitat. Però els termes de l’acord eren polítics i socials: més llibertats a canvi de menys conflictes. Més llibertats -no pas totes- volia dir menys censura, més drets. I, a canvi, l’oposició oferia desmobilitzar el carrer. D’això en va sortir una certa estabilitat econòmica i el fonament de la Transició: un canvi amb límits, que encara hi són. Ciutadans i Sánchez diu que volen fer ara uns nous Pactes de la Moncloa, en una situació de greu amenaça econòmica. ¿Volen que hi hagi més llibertats a canvi d’evitar la conflictivitat? ¿O volen fer el contrari i tornar a tancar en nom de l’economia el que es va obrir llavors una mica? ¿Més llibertat o menys llibertat? O només un paripé?