29/03/2020

30/3: Propaganda

1 min

Quan els estats han volgut assumir en solitari, per damunt de les institucions supraestatals i per damunt de la societat civil, la responsabilitat en la crisi del coronavirus, han posat en marxa totes les seves màquines poderoses. No dubto gens que han posat en marxa les màquines sanitàries. Però han posat també en funcionament la coercitiva, exèrcits i policies, i la propagandística. Per legitimar-se, els estats entraran o han entrat ja en una guerra de propaganda entre ells, amb una batalla de números: quants infectats, quants curats, quants morts a cada lloc... La guerra dels números no és particularment ètica ni estètica, al meu parer. Però sobretot és absurda, perquè em fa l’efecte que ningú no fa els comptes igual. I, per tant, els números no resulten comparables. No tothom compta igual els casos positius. I ni tan sols la dada més objectivable, que és el nombre de morts, diria que s’obté de maneres homogènies a tot arreu. Aquells que volen fer servir les dades per fer propaganda, els estats, són precisament els que fan els recomptes. Ens en podem refiar? Compta igual la Xina que Alemanya que els Estats Units o que Espanya? La batalla pel relat es voldrà -com sempre- fonamentar en els números. Però si els números ballen, els relats són borrosos.

stats