3 d’agost: "A Catalunya et fiquen a la presó per parlar castellà?"

Llegeixo en un diari de Madrid: “La Generalitat investiga a un médico por pedir a una paciente hablar en castellano”. Si jo llegís això des de Castro del Río, posem per cas, pensaria: home, no hi ha dret; si un dia vaig a un bar a Terrassa i demano al cambrer que em parli en castellà, potser m’investiguen, em multen o vaig a la presó. I em posaria de mal humor. El mal humor, sovint barrejat amb teories suprematistes, amb què els lectors del diari comenten la notícia. Busco la versió del mateix cas per part de la persona afectada. Explica que va portar la seva filla al pediatre substitut del CAP de Torelló i, tot just saludar, el metge li va dir de males maneres: “ Aquí se habla español, porque estamos en España, ¿no? ” Quan va respondre que la nena s’explicava millor en català, el metge hi va tornar, amb prepotència. Si em crec la versió de la mare, el que es posa llavors de mal humor sóc jo. Anècdota? Crec que no. Ni l’actitud del metge ni la lectura del diari. És a base d’una pluja fina d’actituds i de presentacions com aquesta que s’ha creat a Espanya un clima que fa impossible el diàleg, la crispació de fons que impedeix que Espanya actuï, davant d’un problema, com ho fan el Canadà o la Gran Bretanya.