14 d’agost: El PSOE reclama el dret a no decidir

SI AVUI ESTIGUÉS garantit que unes terceres eleccions espanyoles comportarien la majoria absoluta de la suma entre el PP i Ciutadans, estic convençut que hi hauria terceres eleccions. Amb l’entusiasme, per damunt de tot, del PSOE. També del PP, que conservaria el govern. No tant de Ciutadans, que seria necessari per fer majoria però que quedaria abduït a l’òrbita del PP, sigui com a complementari sigui com a competidor pel vot dretà i nacionalista. Però per al PSOE seria un alleujament absolut. La pitjor situació per al PSOE és l’actual, en la qual ha de decidir entre dos mals: si dóna suport al PP, el seu electorat se sent traït i dóna ales a Podem; si no li dóna suport, és el culpable de la inestabilitat i perd confiança dels poders fàctics espanyols i europeus. Per al PSOE la millor opció és no haver de decidir. No fer falta per formar govern. Especialitzar-se en una oposició dura que barri el pas al creixement de Podem. L’objectiu no és governar, sinó no prendre mal. I no veure amenaçats els seus poders locals i autonòmics actuals ni pel PP ni per Podem. Ara, malament quan un partit gran té per objectiu perdre, no influir, no haver de decidir. Potser salva el match ball. Però té el partit complicat.