29/12: Inhabilitar

EN POLÍTICA, QUAN fas una cosa, és sempre millor que la puguis explicar d’una manera convincent. I que aquesta explicació generi comprensió i una certa empatia. Treure de la presidència d’un país -o d’una comunitat autònoma o de l’alcaldia d’una ciutat- una persona triada democràticament pel simple fet de no haver retirat a temps una pancarta que només demanava la llibertat d’uns presos, no és una cosa fàcil d’explicar. Ni d’entendre. I si ho expliques i s’entén, no provoca ni comprensió ni empatia. Per molt que vagis citant articles i reglaments, que diria que en aquest cas tampoc no són particularment convincents. Vull dir que a qualsevol persona del món a qui li diguis que el president que els ciutadans han triat a les urnes per representar-los i governar-los és apartat del seu càrrec no pas per unes eleccions sinó per una enorme sanció administrativa menor que nega la llibertat d’expressió, tindrà una sensació de desproporció. Llegia ahir en alguns diaris, alarmats, que Espanya està perdent la batalla del relat. Home, el que sembla difícil és guanyar la batalla del relat quan els fets que es volen relatar són incomprensibles. No, el problema no és que ho expliquin malament. El problema és que fan coses inexplicables.