La pregunta és si hi ha haurà alguna mena de fumata o no hi haurà gens de fum, perquè el foc estarà del tot apagat. Blanca, blanca, ja no ho pot ser: si hi hagués fumata, arribaria tan tard i en unes condicions tan exòtiques (tot i que probablement les úniques possibles) que seria molt i molt grisa. Però diria que per als esdeveniments d’avui no hem d’anar a buscar les metàfores al Vaticà, sinó més aviat a Roland Garros. Això d’avui és un match ball en contra per al procés independentista. Si salves el match ball, encara hi ha partit, tot i que si has arribat fins aquí és que el marcador està francament difícil. Però mentre hi ha partit pot haver-hi remuntada, encara que vagis molt just de forces i tinguis la raqueta estropellada. Entre altres coses, el jugador adversari tampoc està precisament en plena forma. Ara, si perds el match ball, la partida s’ha acabat. Per cansat i espès que estigui en aquest moment el teu adversari. S’acaba la partida, esclar, no pas la vida. Sempre pots demanar la revenja i començar-ne una de nova, pràcticament de zero, amb un plantejament del tot nou i desinflat per la frustració. I això serien unes noves eleccions, una nova i complicada partida.