17/12: El què i el com

Segons l'aclaridora enquesta de l’ARA, els catalans estan relativament dividits pel que fa al què i força d’acord sobre el com. El què: sense arribar a empatar, hi ha un cert equilibri entre els partidaris i els contraris a la independència i prou indecisos per decantar la majoria a una banda o l’altra. El com: és absolutament majoritària la convicció que la manera d’arbitrar en aquesta discrepància és rebaixar la tensió (i, per tant, alliberar els presos), fer un debat serè on tothom hi pugui dir la seva sense perdre’ns el respecte i finalment posar-ho a votació en uns termes on tots ens puguem sentir còmodes. Discrepem sobre què volem, però estem força d’acord sobre com decidir-ho. I això és el que passa a les societats democràtiques madures. La democràcia no és aconseguir que tothom pensi el mateix. Al contrari, la democràcia es fonamenta en la certesa que la gent pensa coses diferents -no està d’acord en el què- i que té tot el dret a fer-ho. I davant d’això, ofereix una manera civilitzada d’arbitrar. No a bufetades. Amb raons. I és cert, la democràcia no és només votar. La democràcia és votar, fer-ho en llibertat, obeir el criteri de la majoria i respectar els drets de la minoria. I en això som molts, moltíssims, els que estem d’acord.