26/12: Inútil o improcedent

Sobre el missatge del rei d’Espanya cada nit de Nadal plana la contradicció o la paradoxa que hi ha en el fons de tota monarquia parlamentària: com més interessant, més improcedent. Hem quedat que la figura del rei, en aquestes monarquies, és políticament neutra. Si vol dir coses interessants, que no siguin òbvies, substancioses i significatives, ha de dir coses no neutrals, no consensuades, que no agradaran a algú. I llavors estarà sortint del seu paper, estarà fent el que no li toca. Per fer bé el seu paper, només pot dir coses insubstancials, evidències. El millor discurs d’un monarca constitucional seria dir-nos bon Nadal i feliç any nou, i ja està. I encara, perquè l’esment a Nadal és confessional. S’acceptaria en nom de la tradició. Tot el que vagi més enllà, tot el que renyi, proclami, arbitri o subratlli, és improcedent. El rei només tindria dret a fer discursos inútils. Si vol ser útil a algú, a qui sigui, necessàriament contra algú altre, ja no toca. El d’aquest any naufragava en la indecisió entre ser inútil i ser improcedent, i acabava sent les dues coses a la vegada. Bé, útil en una cosa: en excitar el vici monàrquic i cortesà per excel·lència, la llagoteria incondicional dels lleials súbdits de sa majestat.