L’any passat, Jorge Fernández va dir que el procés sobiranista havia provocat discussions als dinars de Nadal de moltes famílies. No n’estic gaire segur. En qualsevol cas, era contradictori amb l’estratègia del mateix PP i de bona part de l’unionisme davant el procés sobiranista, que buscava alimentar el que podríem anomenar un vot ètnic, que les famílies en bloc es posicionessin segons els seus orígens. Per contra, el sobiranisme buscava que l’origen i fins i tot la llengua familiar —i en això ha tingut un èxit limitat— no coincidissin amb un plantejament sobre la independència. Però no sé si el que deia el Jorge Fernández de l’any passat es produirà una mica més aquest any: en moltes famílies de tradició catalanista es parlarà aquest dissabte amb perplexitat, amb esperança, amb incomprensió sobre com hem arribat fins aquí, de l’assemblea de la CUP de diumenge. Per als qui vam veure la magnífica 'Antaviana' de Dagoll-Dagom, aquest dissabte hi haurà dinars de Sant Esteve que recordaran aquell dinar de Nadal. Vull dir que en moltes taules de Sant Esteve es veurà si les fronteres ideològiques i fins i tot generacionals són més potents que els sentiments de pertinença i la consciència de país. O al contrari.