7 de març: 'La discreció s’ha considerat sempre una gran virtut política'

Gracián va titular El discreto el seu tractat sobre les virtuts públiques. Ara, parlant de política, figura que tot ha de ser transparent. Transparent i discret són termes contraposats. Certament, també poden ser complementaris, si entenem que en la política no tot ha de ser transparent ni tot pot ser discret. La gestió pública, els comptes, els resultats, han de ser òbviament transparents. Però sense un àmbit de discreció, la política no existeix. Alguns dels qui neguen aquest àmbit de discreció a la política és perquè de fet desconfien profundament de la política. Creuen que tot és gestió. Però si creiem que hi ha un espai específic per a la política, escrita amb majúscules, que no és ni estrictament la gestió ni estrictament la demagògia o el partidisme, la politiqueria, aquest espai demanaria la discreció que elogiava Gracián com a virtut. Un espai que pot quedar ofegat -i la política, ofegada amb ell- per l’excés de regulació, pel reglamentarisme, per l’adminsitrativisme, per l’economicisme i pel culte als procediments (oblidant els objectius). D’acord que la finalitat no justifica els mitjans. Però intentem que el culte al procediment no converteixi les finalitats en irrellevants.