28/10: Des del 27-S, el PSC creu que el seu problema és C’s

Per això va —per exemple— als actes de Societat Civil Catalana, perquè creu que ha de competir amb Ciutadans per un mateix electorat. El 27-S Ciutadans va ser hegemònic en espais de tradicional hegemonia del PSC. I en les municipals en algunes ciutats, com Barcelona, les candidatures articulades al voltant de Podem van prendre l’hegemonia al PSC en espais que considerava seus. Però és ara Ciutadans i abans Podem el problema del PSC? Crec que no. El PSC va ser un partit molt important perquè tenia dins seu ànimes diferents. En l’eix nacional hi havia un sector obertament catalanista. I en l’eix social era un partit interclassista. Hi ha un moment en què, per afrontar problemes interns i no barallar-se amb el PSOE, el PSC s’amputa alguna de les seves ànimes històriques i es concentra en el que creu que són les seves casernes d’hivern, els seus feus més segurs. I ara observa amb sorpresa que en aquests feus segurs, quan mana l’eix social els guanya Podem i quan mana l’eix nacional els guanya Ciutadans. El problema del PSC, al meu parer, no és que li disputin els seus feus. El problema és que s’ha resignat a ser el partit només d’aquests feus. I quan li fallen, li falla tot.