30/10: Eleccions

PER AL DESEMBRE hi ha unes eleccions autonòmiques convocades per qui no té dret a convocar-les (Estatut en mà!), que les vol celebrar amb les institucions ocupades i desnaturalitzades. És lògic que el gruix del catalanisme no vulgui participar en unes eleccions que considera il·legítimes i il·legals, perquè seria llegit com legitimar-les. Però no participar-hi té riscos: regalaria les institucions a les forces unionistes, que sí que s’hi presentarien, mentre que el món creuria o voldria creure que el govern sortit de les eleccions seria el triat lliurement pels catalans. Hi ha camí del mig? Imaginem-ne un: que es presenti una gran candidatura amb un únic punt programàtic, la llibertat dels presos. És a dir, la retirada de totes les represàlies personals i polítiques provocades per la repressió. Podria rebre el suport explícit tant del món sobiranista com dels comuns. D’aquí al desembre tot farà moltes voltes i caldrà adaptar-hi l’estratègia. Però pensem-hi. En les primeres eleccions després de la repressió del 1934 (tantes vegades feta servir com a amenaça), la llibertat dels empresonats era el programa implícit de la candidatura que va guanyar. I la van acabar votant fins i tot els anarquistes, partidaris de l’abstenció. I els presos van sortir.