30/10: Em pregunten si la independència catalana tindria molts aliats al món

La resposta és que no gaires, entre els estats. Nous o vells, els estats subscriuen ràpidament un pacte gairebé gremial a favor de la integritat territorial. Ara que ja hem fixat les nostres, les fronteres no es toquen. Remenar fronteres, trencar estats, obrir el meló territorial, no troba gaires simpaties (i no totes desitjables). ¿Vol dir això que la postura del govern espanyol té molts aliats, en conseqüència? Doncs tampoc. Els estats no volen que es toquin fronteres, però no poden avalar que es prohibeixi votar, que es faci servir la llei contra l’essència de la democràcia. El sobiranisme català té pocs aliats pel que fa al seu objectiu, però molts simpatitzants pel que fa al mètode: el vot, la democràcia, la consulta pacífica. Mentre que la posició espanyola, que té molts aliats pel que fa al seu objectiu -que no es toquin les fronteres-, en té molt pocs pel que fa al seu mètode: no poden avalar el tancament, la manca de diàleg i la negativa a deixar votar. El sobiranisme ha de buscar aliances per al mètode, que és on en pot trobar. Volem votar. Després, el món farà propaganda pel no. Li agradaria que votéssim no. Però sap que som nosaltres qui ho hem de votar.