Potser és una mania personal, però em fa l’efecte que hem deixat de fer servir els intermitents dels cotxes. És una sensació sobretot en el gavadal de rotondes: la gent hi entra i en surt sense marcar quan i per on ho farà. Però és més general, sobretot per ciutat. No és una desaparició absoluta. Tendim a posar l’intermitent quan creiem que això ens beneficiarà. Per exemple, quan ja hem decidit canviar de carril i creiem que posar-lo ens dóna dret a fer-ho quan ens roti: aparteu les criatures que vinc. Però quan seria només una informació útil per als altres, que no aporta res a qui el posa, llavors no cal. L’abolició d’aquest instrument tan cívic, útil i positiu dificulta enormement la circulació. No saps mai si el cotxe que ve tombarà o no, fins que tomba. Però em sembla el senyal d’una cosa més important: hem deixat de creure que tinguem l’obligació d’aportar res al bé comú, si ens suposa un esforç. Tothom va a la seva, i el bé comú és un monopoli dels poders públics. Si volen que hi contribueixi, que m’empaitin amb un policia. Si no, ells són els únics responsables de tot. Oi que m’han dit que no pateixi, que ja m’ho faran? Doncs és cosa seva. Regular la circulació. Evitar els accidents. Controlar l’Ebola.
