I alguns periodistes, de passada. Diu que una vegada un pagès va ajudar el rei en un moment de necessitat. El rei, agraït, li va concedir el desig que volgués, amb una sola condició: fos el que fos, el veí del pagès n’obtindria exactament el doble. El pagès estava molt enfadat amb el veí i no podia pair la idea que si ell obtenia deu monedes d’or, el veí n’obtingués vint. Fins que se li va fer la llum i va acudir al rei amb la seva petició final: que li traguessin un ull. El conte ajuda a entendre alguns episodis de la política. Per exemple, davant de la proliferació de casos de corrupció, hi ha qui sap que el perjudiquen, però creu que al veí el perjudiquen el doble. Per tant, endavant: tolerant-la o explotant-la. I de vegades en la qüestió sobiranista hi ha qui sembla que pensa: “Si això no acaba d’anar bé, jo patiré, però el meu adversari s’enfonsarà”. El conte ajuda a interpretar actituds, però no serveix per prendre bones decisions. Perquè si la corrupció enfonsa el sistema, arrossegarà tant a qui conservi un ull com a qui no en conservi cap. I si el procés sobiranista fracassa escombrarà tots els que hi han participat, sigui quina sigui la seva quota en el fracàs.
