26 d’octubre: Parlem sempre del referèndum escocès i del procés català

Gairebé mai al revés. Potser perquè allò que va representar per a Escòcia el referèndum en un dia és l’equivalent al que hauria de representar per a Catalunya el conjunt d’un procés, al llarg de molts mesos. Nosaltres necessitem tota una pel·lícula per assolir el mateix que ells amb una sola fotografia. I, esclar, això nostre -el procés, el camí- és molt més complicat. Hi ha moltes cruïlles i no tothom agafaria la mateixa sortida. I és més cansat. En aquesta mena de referèndum per entregues que estem fent els catalans se’ns demana molt més que anar a votar un dia. Se’ns demana -o ens demanem- que ens manifestem, cada vegada més, que el 9-N sumem moltes paperetes, que aconseguim convertir unes eleccions convocades com a autonòmiques en allò que millor es pugui llegir com el succedani d’un referèndum... Els succedanis són pitjors que els originals. I multipliquen les oportunitats de barallar-te. Però hi ha una cosa que no ens hem de cansar de dir, sobretot quan som en una cruïlla i ens enfadem perquè agafaríem diferents sortides: no som nosaltres els que hem triat de fer un procés en comptes d’un referèndum. Fem la pel·lícula llarga perquè ens han prohibit fer la instantània neta i clara.