25/10: 'La confrontació entre les dues Espanyes continua ben viva'

Des del catalanisme, s’ha viscut de sempre amb sorpresa i una certa decepció que la dreta i l’esquerra espanyola tinguin la mateixa concepció uniformista i excloent d’Espanya. I s’ha citat moltes vegades la frase de Pla segons la qual no hi ha res que s’assembli més a un espanyol de dreta que un espanyol d’esquerra. La frase pot ser matisadament certa quan es parla de Catalunya i quan es parla d’alguns trets específics de la cultura política espanyola, diferenciada d’altres cultures polítiques europees, i que -sorprenentment- dreta i esquerra comparteixen força. Però no és obstacle perquè les dues Espanyes mantinguin entre elles una disposició al xoc frontal aspre. Només quan la qüestió catalana -que en el fons és la qüestió nacional espanyola- es posa en primer pla, les dues Espanyes signen una treva implícita i es pot arribar a imaginar una mena de gran coalició emocional. Però quan la qüestió nacional -catalana i espanyola alhora- surt del primer pla, les dues Espanyes tornen a confrontar-se amb la virulència de sempre. De cara a les eleccions del desembre, la pregunta és quina de les dues dinàmiques serà més poderosa. Catalunya els importa molt. Però la seva guerra, també.