El nou 9-N tindrà alguna mena de resultat fotogràfic, si l’Estat decideix prohibir-lo i retirar les urnes. Numèric, si finalment podem votar. I, en aquest cas, l’endemà tothom es mirarà quin és aquest resultat i en traurà tot el suc mediàtic i polític possible, si creu que és el que li convé. Fins i tot aquells que d’aquí al dia nou menysprearan la nova consulta parlaran de botifarrada i de pa amb tomàquet i la ningunearan, es miraran els resultats amb lupa: si surt el que volen, allò que a la vigília era una enquesta sense cap significació passarà a ser l’expressió clara de la voluntat dels catalans. La dada serà la participació. L’Estat jugarà a enfotre’s del 9-N i això convida a una participació baixa: una consulta no vinculant, estranya, en què no votaran els del no, alguns dels del sí no ho creuran necessari i serà complicadíssim mobilitzar indecisos. Per això el 9-N es pot perdre: si la participació és ridícula o pot ser presentada com a ridícula. Pot deixar el sobiranisme ben encarat cap a les plebiscitàries, si és bona o es pot presentar com a bona. I fins i tot es podria guanyar. Però és gairebé impossible. Seria que el sí obtingués la meitat més un dels electors. Anem fent números. I passant el rasclet.
