19 d’octubre: "Si el qui no importa, no es pot vetar ningú"
En les negociacions per formar majories el normal és que no es discuteixi el lideratge que proposa la força principal. Es discuteixen programes, estratègies, repartiment de responsabilitats, però molt rarament qui ha d’encapçalar el govern. Es dóna per fet que és el qui proposa la candidatura que aporta més escons. O en tot cas, alguna altra candidatura ho demana per a ella mateixa. És raríssim -si és que ha passat mai- que un grup li digui a un altre qui pot o qui no pot proposar. Vetar una persona, negar a un grup el dret a triar el seu candidat, és insòlit. I és impossible argumentar un veto dient que les persones no són rellevants, que no importa el qui sinó el què. Si vetes algú és precisament perquè creus que el qui és el més important de tot. Fer una cosa tan insòlita, tan contra corrent, com vetar algú és la forma màxima del personalisme, la manera de situar el qui més al mig del debat. Més que proposar-la. La pregunta, llavors, és per què es vol vetar Mas per a la presidència. La resposta no pot ser perquè el qui no importa. Al contrari. ¿És per la persona o per la ideologia? Si és una cosa personal, quina és? Si és per la ideologia, ¿es pot fer la independència vetant o excloent aquesta ideologia?
