DIETARI VV

19/2: Fer país

VICENÇ VILLATORO
VICENÇ VILLATORO

QUAN NOMÉS ES PODIA fer política clandestina, en el franquisme, va fer fortuna la consigna de fer país. Era el que havia fet el catalanisme en l’últim segle: construir un teixit fort i dens d’entitats, associacions, iniciatives cíviques, compromeses amb la cohesió social i amb el propi país. Societat civil de veritat. Aquest teixit és el que va permetre al país sobreviure a dues dictadures militars. I és el que avui encara dona solidesa i capital social al moviment sobiranista, que n’ha nascut i s’hi ha arrelat. Potser ara és l’hora de treure del calaix aquella vella consigna, no ja com a alternativa de fer política, sinó com una forma complementària de consolidar i avançar en allò que en el camp de joc estrictament polític i institucional pot quedar amenaçat. Fer país o no deixar-ne de fer o no descuidar-se’n. Tornar-hi a destinar energies, les energies de tot de persones angoixades i emprenyades que, en un panorama polític complicat, pregunten què poden fer. Fer país -sense deixar de fer política- potser és avui, com fa unes dècades, la millor manera de preparar la política del futur. En això el país és fort i el catalanisme també (i els seus adversaris no ho són tant). Fer país. I per tant, per damunt de tot, fer cultura i fer societat.