No vaig veure el cara a cara televisiu entre Mas i Felipe (era als Gaudí!). Em va saber greu, però fins a un cert punt: a favor, la tafaneria esportiva de veure un partit de la màxima quan hi juga el teu equip i la satisfacció perquè es parli d'això al voltant d'una taula. Però els catalans ja coneixem el arguments del president Mas i (malgrat el mite del pensament únic) ja havíem pogut sentir o llegir els de Felipe González. La gràcia és que a fora d'aquí poguessin sentir els de Felipe (que ja coneixen) al costat dels del sobiranisme, que només els arriba en caricatura. Si no per convèncer, per veure que són arguments sensats i dignes de ser considerats. I si s'ho mirés encara més des de fora un àrbitre neutral, per avaluar la qualitat democràtica dels arguments dels qui volen votar i dels qui no creuen (perquè no volen) que es pugui votar. Però existeix, aquest àrbitre?
