27 de febrer: "A Espanya (i a Catalunya!) vivim l'apoteosi de la festa de final de curs..."

A Espanya (i a Catalunya!) vivim l'apoteosi de la festa de final de curs. De la frivolitat i del hi, hi, ha, ha. Fi de curs de col·le progre des de Catalunya, on la conyeta –ja veuràs que divertit que quedarà- es disfressa a posteriori de transcendència. (Això és la única cosa que em preocupa del fals documental sobre el 23-F, narrativament impecable). Fi de curs caspós a les tertúlies monocolors carques del 'esto lo arreglaba yo en dos patadas', on competeixen per qui la diu més grossa i insulta amb un enginy més prepotent. A Itàlia, Berlusconi va guanyar l'hegemonia des de la tele amb la banalitat kitsch de les 'mama chicho'. Aquí (efecte Grillo?) poden arribar a l'hegemonia també des de la tele els humoristes de la conyeta còmplice simple. Allà van substituir (i així els ha anat) els arguments per les anècdotes. Aquí estem substituint els arguments pels gags.