DIETARI VV

5/8: La fuga surrealista

En el comunicat sobre la fuga del rei emèrit hi ha tres coses que no quadren juntes ni en pintura

La carta del rei emèrit espanyol anunciant la seva fuga al seu fill és un perfecte objecte surrealista. Els artistes surrealistes creaven objectes absurds a base de posar juntes, com a parts d’un mateix tot, coses que no lligaven entre elles de cap manera i que fins i tot resultaven antitètiques. En el comunicat sobre la fuga hi ha tres coses que cap lògica argumental pot arribar a relacionar: “ el afán de servir siempre a España”, l’existència de “ ciertos acontecimientos pasados de mi vida privada” i l’anunci “ de trasladarme fuera de España”. Són tres coses que no quadren juntes ni en pintura. La fuga li deu convenir a ell. Però no és explicable en nom del bé comú. Ni tan sols com una contribució a la continuïtat de la Corona: la monarquia, intrínsecament hereditària, és una cadena en què cada baula rep la seva hipotètica legitimitat de la baula anterior. Si una baula queda deslegitimada la cadena es trenca. En qualsevol cas és interessant que el rei emèrit reconegui que la seva actuació el converteix en una nosa institucional i que el millor que pot fer és apartar-se i marxar. Llàstima que no se n’hagués adonat abans. Hauria pogut prendre aquesta decisió quan encara hauria estat eficaç. Fa vint o trenta anys, posem per cas.