5/1: Ha canviat el preu

DESPRÉS DE L’ATZAGAIADA de la JEC, hi ha qui diu: com que és un intent de rebentar la investidura, cal respondre-hi permetent la investidura. I hi ha qui diu: l’independentisme no pot estabilitzar com si no hagués passat res un Estat que incrementa la repressió. I pot ser que les dues afirmacions, contradictòries, tinguin raó. Tret del cas, al meu parer, que siguin l’eufemisme conjuntural de dues posicions maximalistes: que no s’ha de pactar mai amb l’adversari o que s’ha de pactar a qualsevol preu amb els partits suposadament amics. La JEC ha canviat el preu de la investidura. Ara, si Sánchez vol ser investit (i sobreviure políticament) i el PSOE vol governar en els pròxims anys, ha d’anar molt més enllà per la via de la paraula, del calendari i dels fets en el seu compromís d’entrar en la política (recuperem el relator?) i sortir de la judicialització: el govern pot fer coses immediates contra l’empresonament i l’exili. Un altre efecte de la decisió de la JEC és que pot allunyar unes eleccions catalanes. Bufeteja igual a qui vol i a qui no vol pactar. ¿L’independentisme és a temps de consensuar un nou preu més concret per a la investidura (que vol dir votar-la tots si es paga i no votar-la si no es paga)? La JEC ha reobert la partida.