13/01/2018

14/1: Permès i prohibit

1 min

FA UNS ANYS, circulava una mena d’acudit que deia que en els països de tradició liberal (com els anglosaxons) tot està permès, excepte allò que està expressament prohibit. En els països de tradició autoritària (l’acudit hi posava Alemanya) tot està prohibit, excepte allò que està expressament permès. En els països de tradició anarcoide (l’exemple era Itàlia) tot està permès, especialment allò que està expressament prohibit. I finalment que en els països de tradició comunista (quan això circulava, la Unió Soviètica) tot està prohibit, especialment allò que està expressament permès. Jo li trobava gràcia, a l’acudit, tot i que els exemples podrien discutir-se molt. No es tractava de dir com són les lleis en aquests quatre models, sinó com són les cultures polítiques. Quines tenen una irrefrenable tendència a prohibir i quines a permetre més coses. He recordat l’acudit aquests dies perquè pensava on carai hi quedaria l’Espanya actual. Una manera de trobar-li el lloc seria veure com jutjaria una investidura telemàtica que ni està explícitament prohibida ni explícitament permesa. Em fa l’efecte que la cultura política espanyola tendeix en general al segon lloc de l’acudit. Tot i que de vegades sembla que opti també al quart. Als de prohibir.

stats