13/1: Un dia que puntua

El contenciós entre Catalunya i Espanya no es resoldrà per KO tècnic. No van ser un KO definitiu, per exemple, ni el referèndum de l’1-O ni el 155 amb eleccions incloses, que ho podien ser, en direccions contràries. Per tant, és un contenciós que es resoldrà als punts. Cada dia passen coses que puntuen. Cadascú intenta puntuar (i ho fa) en el territori que més domina: el dels poders de l’Estat i la seva capacitat de pressió, per una banda, la solidesa social de l’independentisme i la possibilitat d’empatia exterior, per l’altra. Aquests dies s’han produït fets, en el marc europeu, que puntuen. La sentència sobre el cas Junqueras. La lectura del Parlament Europeu respectuosa amb la judicatura espanyola, en la direcció inversa.

En qualsevol cas, aquest 13 de gener és un dia que puntua a favor de l’independentisme. L’arribada de dos independentistes més al Parlament Europeu, especialment el president Puigdemont, malgrat tots els entrebancs, és un triomf parcial de l’independentisme que li dona punts. Com es reparteixen aquests punts a l’interior del mateix moviment em sembla secundari. En una partida als punts, el que passa avui allarga la partida, la fa més visible i sorollosa i suma a favor del sobiranisme català. Un dia important.