DIETARIVV

22/7: Eina o manifest

No cal esperar cap gest positiu del PSOE, i d’un PSOE sota sospita més aviat cal témer gestos en sentit contrari

Un vot pot ser un manifest o un instrument. A través del vot podem manifestar una opinió, uns principis, o podem pensar que és una eina per produir estratègicament uns certs efectes. No crec que un d’aquests usos del vot sigui millor que l’altre. Tots dos són vàlids. De vegades hi ha la sort que van junts. Altres vegades s’ha de triar. Si el vot dels independentistes a la investidura de Sánchez es fa en clau de manifest, no tinc cap dubte que ha de ser negatiu. Ni per les paraules ni pels fets, Sánchez no es mereix cap suport. Però si el vot es fa en lògica instrumental, la discussió és una altra. I en aquesta discussió no és obvi, però tampoc no és absurd, plantejar-se l’abstenció per permetre que sigui investit amb Podem. No és obvi, perquè això l’estabilitza. Però és plantejable, perquè tensa les relacions dins de l’unionisme -aguditza les contradiccions, que es deia abans-, dificulta el pacte temible amb Ciutadans i converteix els socialistes en sospitosos. Pot ser una abraçada de l’ós. No a curt termini: no cal esperar cap gest positiu del PSOE, i d’un PSOE sota sospita més aviat cal témer gestos en sentit contrari. Però és plantejable, en clau instrumental. Eina o manifest? No ho sé. Esperaria a escoltar-lo, abans de triar.