16/07/2016

17/7: El 18 de juliol a la turca

1 min

AMB EL NOSTRE 18 de juliol del 1936 al cap, el cop d’estat militar a Turquia semblava obrir la possibilitat de tres escenaris tràgics. Teníem els tancs al carrer, i també tot de gent que havia sortit a aturar-los cridats pel partit d’Erdogan i pels minarets de les mesquites. Si els militars tiraven endavant el cop, per damunt de la gent que hi havia al carrer, la perspectiva era una massacre horrorosa. Si la gent dels carrers aturava el cop i aconseguia controlar la situació, una possible perspectiva era que passés per damunt del govern constituït i que encetés un procés revolucionari (de caràcter islamista). I si l’exèrcit i la policia es dividien i la gent mobilitzada s’armava, controlant cadascú una part del territori, un cop d’estat fallit podia desembocar en una guerra civil. Les tres coses que van passar a Espanya. A Turquia totes tres amenaces van treure un moment el cap, i es van aturar dins d’uns límits dramàtics però moderats. Ara podem donar el cop per fallit i cap de les tres ha passat. Erdogan en surt reforçat (considera que el cop ha estat un regal de Déu), però té un deute molt gran amb els sectors islamistes que van sortir al carrer i que li van parar el cop. Mals efectes d’un cop inadmissible.

stats