17/6: Ara, les municipals
Acostumats a una política trepidant, en què les coses canvien d’un dia per l’altre, podem arribar a perdre la perspectiva del mitjà i llarg termini. Doncs en la política catalana i en l’espanyola, el més rellevant que hi ha avui a l’horitzó són les eleccions municipals de l’any vinent. Segur que abans passaran coses molt grosses, emotives i segurament també molt indignants. Però el canvi substancial en la situació política es pot produir (o es pot evitar) en les municipals. I moltes de les coses que passaran mentrestant en el fons tenen a veure amb les municipals, en són la preparació. Serà en aquestes eleccions -més que en qualssevol altres, pel seu caràcter capil·lar, pel pes de la implantació real dels partits i les idees- on tots els actors presents en el joc polític comptaran les seves forces, obtindran els poders institucionals més pròxims, extensos i tangibles, i avaluaran les correlacions de forces per a les proves de fons que han de venir inevitablement més endavant. Les municipals compten i recomponen. Presenten en tota la cruesa la veritable força de cadascú. Les de Barcelona i les d’arreu. Són la gran prova de foc per a l’independentisme. Més per a l’independentisme que per als partits independentistes. I són aquí mateix.
