30/6: Contra el turisme, contra la llibertat

Hi ha qui se sorprèn que els islamistes actuïn a Tunísia contra el turisme, que és la principal oportunitat de progrés per al país i de benestar per als seus habitants. Doncs ho fan precisament per això. Per a l’islamisme polític, l’enemic és la modernitat occidental, que imposant els seus valors va relegar a un paper secundari el món islàmic i el model teocràtic amb què havia aconseguit el seu període de màxim esplendor. Per tant, per tornar a aquest model, cal combatre aquests valors arreu. Però resulta que a través del turisme aquests valors contaminen, des del seu punt de vista, les poblacions musulmanes mateixes, amb dues ofertes prou seductores i en la línia contrària de la proposta islamista. Una és la llibertat. De moure’s, de pensar, de fer. Recordem l’aire fresc que duien a l’Espanya franquista els turistes que hi arribaven d’Europa. L’altra oferta és el benestar econòmic, el progrés, que forma part dels valors de la modernitat occidental i que actua com un contrapès molt poderós de la teocràcia. Atemptar contra el turisme és atemptar contra la modernitat occidental i la seva capacitat de seducció sobre el món musulmà. És preferir la misèria al progrés. És intentar aturar la llibertat.