29/6: Monotonia electoral

UNA DE LES especialitats de la política espanyola (en el sentit més ampli i administratiu del terme) és anar fent eleccions en què es repeteixen si fa no fa els resultats que ja hi havia. Els mapes electorals tant de l’Estat com de les comunitats són força estables, i el sistema electoral ho afavoreix. Sovint es convoquen eleccions per desencallar situacions. Però els canvis es produeixen més perquè es recomponen d’una manera diferent les peces que ja hi havia que no pas perquè canviï profundament la seva correlació. Una petita oscil·lació en el resultat electoral pot permetre una combinació diferent, però sovint pesa més el canvi d’estratègia que el canvi aritmètic. Sánchez és un veritable especialista en anar combinant les mateixes peces de manera diferent, en benefici propi. Ara hi haurà eleccions a Euskadi i a Galícia, on sortirà segurament el mateix que ja hi havia. Si l’endemà hi ha qualsevol canvi serà més aviat perquè es modifica el sentit dels pactes. A Catalunya també sembla que tothom pensa en eleccions. ¿Però esperant quins canvis? Sembla que l’independentisme s’ha resignat a la trista expectativa de veure qui queda davant de qui. (I ha oblidat l’expectativa encara més trista de si conserva o perd la majoria parlamentària).