08/06/2019

9/6: L’encert de Colau

1 min

EN POLÍTICA, sempre és millor manar que no manar. El poder desgasta, però sobretot a aquell qui no el té, com bé deia Andreotti, expert en supervivència, transformista constant i generador i beneficiari de tota mena de pactes, per sobre i per sota de la taula. Si un polític pot triar entre manar i no manar, sempre ha de triar manar. Perquè tenir el poder és un bàlsam contra ferides que, sense el poder, es farien més grosses. Amb el poder s’esmorteix la dissidència, es maquillen les contradiccions i es dissimulen les febleses. El poder fa més alt i cohesiona. I la memòria dels electors és curta. Un polític només pot dubtar, en una disjuntiva entre manar o no manar, si creu que pot semblar que mana sense manar de veritat, fent de mascaró de proa d’algú altre. Si no té aquesta sensació, Ada Colau l’encerta optant pel poder, per manar. Per tenir a les mans aquest mecanisme tan fabulós, obrador de tants miracles, pel qual es pot permetre pagar l’altíssim peatge que representa acceptar uns vots de franc. Ada Colau compleix bé les lleis eternes de la política (la pega és que ella n’hauria dit, fa quatre anys, de la vella política). Fa bé perquè fa el que faria tothom. La pega és que potser els seus no la voten perquè faci el que faria tothom.

stats