15 de juny: 'Vaig ser a la investidura de l’alcaldessa Colau'

M’hi van convidar i ho agraeixo. L’acte del Saló de Cent va ser molt correcte. Llarg, però correcte. En canvi, no em van agradar les expressions de la plaça de Sant Jaume. Em va semblar que s’hi respirava un hooliganisme més propi d’un camp de futbol o d’un plató de televisió. No em va semblar malament que els presents aplaudissin i cridessin “ Sí se puede ” quan des de la candidatura de Barcelona en Comú es deien coses amb les quals estaven d’acord (curiosament no quan se’n deien de semblants des de la CUP). El que em va semblar malament és que s’esbronqués la presència o alguns fragments dels discursos de CiU, Esquerra, Ciutadans i el PP. O les referències al president de la Generalitat. I per què, si estem parlant d’un ambient de hooligans com els del futbol, em semblen malament les xiulades de la plaça de Sant Jaume mentre que em semblaven bé les del Camp Nou? Doncs perquè al Camp Nou vam xiular per la imposició de coses sobre les quals no ens han deixat votar. I en canvi a la plaça de Sant Jaume es xiulaven persones, idees i paraules que no tan sols s’han pogut votar, sinó que han estat efectivament votades per molts ciutadans, tan dignes com les que eren aplaudides i que mereixien respecte.