10/6: Un amic madrileny em diu que les municipals van derrotar l’independentisme

No parla de números. Em diu, amb eufòria, que la victòria de Barcelona en Comú provoca un canvi de prioritats polítiques a Catalunya: posa la ideològica per damunt de la nacional. I així la independència és impossible. Li dic que em sembla un diagnòstic prematur que no comparteixo. Per a ell, la victòria de Barcelona en Comú capgira l’agenda. Per a mi, el capgirament de l’agenda fa possible la victòria de Barcelona en Comú. Allà on ell hi veu causa jo hi veig efecte. Per a ell, les municipals derroten l’agenda nacional del sobiranisme. Per a mi, una part del sobiranisme prioritza l’agenda ideològica i social per damunt de la nacional i obre així la porta a la victòria de Barcelona en Comú. Si prioritzes l’eix social, el bloc sobiranista s’esquerda i hi guanyen sobretot els qui es defineixen només en aquest eix. L’amic madrileny em respon: tant se val, l’ordre dels factors no altera el producte. Jo crec que sí que l’altera. Perquè si és com ho veig jo, en l’ordre que ho veig jo, el sobiranisme encara és a temps, unit i il·lusionat, de tornar a capgirar els eixos i posar el nacional per damunt de l’ideològic per guanyar el 27-S. Que és l’única manera de guanyar-lo.