28 de juny: 'Una pregunta ingènua per al 28-S'

Com a elector sobiranista, ¿per què m’he de creure que l’independentisme serà capaç d’actuar unitàriament després de les eleccions si no ha estat capaç de fer-ho abans de les eleccions? Tots estarem d’acord que el procés independentista exigeix que, en cas de guanyar el 27-S, a partir de llavors tot el món independentista actuï d’una manera unida: un govern conjunt, una majoria parlamentària sòlida, una majoria social efectiva. Sense això, no hi ha possibilitats d’èxit, ni tan sols amb un resultat favorable a les urnes. Llavors la pregunta és per què m’he de creure que el dia 28 de setembre hauran desaparegut els recels, les prioritats contraposades, les estratègies, les incompatibilitats -tot ben legítim!- que tant s’han subratllat abans de les eleccions. Per què és més fàcil governar junts que anar junts a unes eleccions? Per què ha de ser més senzill compartir govern que candidatura? Que haurà canviat l’endemà de les eleccions perquè de sobte aparegui un esperit unitari que s’ha negat abans de les eleccions? Qui s’apuntarà l’endemà de les eleccions a quines operacions unitàries i amb qui sí i amb qui no? I, ho repeteixo, és una pregunta sincerament ingènua. Les preguntes malintencionades serien unes altres.