DIETARIVV

25/5: 'L’Alzamiento'

Estic convençut que molts dels assistents a les marxes motoritzades de Vox i a les cassolades amb bandera espanyola d’aquests dies volen i creuen participar en un alçament nacional. Un moviment patriòtic de salvació que no aspira tan sols a expressar una protesta i un malestar, sinó que voldria canviar la política espanyola fins als fonaments. Un alçament així podria triomfar si representés realment la posició d’una majoria social, i això el portaria -seguint les regles de la política parlamentària- a guanyar unes eleccions per majoria absoluta. No sembla el cas a Espanya, i encara menys a Catalunya. Però la història ens ensenya que un moviment així també pot triomfar i adquirir la màxima capacitat destructiva, més enllà de la seva representativitat democràtica, quan obté la complicitat activa o passiva de forces -econòmiques, armades, mediàtiques, internacionals- que tenen el poder efectiu per imposar els seus objectius al marge de la lògica de les urnes. Per tant, davant de les manifestacions d’aquests dies, el que seria veritablement inquietant serien les complicitats. Serien aquestes complicitats, actives o passives, en cas que existissin, el que diferenciaria un Alçament Nacional d’una desfilada al carrer en el Dia de l’Orgull espanyolista.