13/5: Suposo que és evident que jo sóc un catalufo
En la terminologia de la senyora Pibernat Vila, sóc de ben segur una encarnació de la “derechona catalufa”. No deixa de ser curiós: una Pibernat Vila diu “catalufos” a alguns i algunes Villatoro (i a molts i moltes Sánchez, Fernández i Martínez). Els qui no entenen el que ha passat en aquest país haurien imaginat més aviat que si una Pibernat Vila havia d’insultar els Fernández i companyia amb un insult diguem-ne identitari, ens diria xarnegos. Però hi ha una gent amb una visió aristocràtica del món (de dretes i d’esquerres, aristocràcia de sang o aristocràcia proletària) que odia els del mig, les capes mitjanes, la vulgaritat de les majories. Com que moltes de les persones que van venir de fora de Catalunya, els seus fills i els seus néts, s’han apuntat al projecte català, són inequívocament d’aquí i formen part d’aquestes amples capes mitjanes que estan protagonitzant el procés sobiranista, ara alguns aristòcrates de dreta o d’esquerra amb tots els cognoms catalans ens menyspreen dient-nos “catalufos”. Potser aquest és el miracle català, el millor que ha passat en aquest país: que, sumat a l’autoodi, una Pibernat Vila, amb gest de fàstic, ens digui catalufos als xarnegos.
