20/5: La palanca

SI JO FOS un republicà de Madrid, Còrdova o Gijón, em plantejaria molt seriosament votar una de les candidatures sobiranistes catalanes diumenge vinent. Encara que no fos partidari de la independència de Catalunya. Perquè la qüestió catalana ha estat l’única palanca efectiva per no donar per etern i immutable el pacte de la Transició que construïa una democràcia limitada, que mantenia intacte en el seu interior molts mecanismes operatius del franquisme. I perquè la qüestió catalana és la que ha fet visibles aquests mecanismes dissimulats durant dècades i ha ensenyat al món i al mirall una imatge d’Espanya que no pot agradar de cap manera a aquest hipotètic republicà. El sobiranisme català és l’única nosa suficient contra la consagració a perpetuïtat d’una monarquia autoritària, és l’única palanca que permet imaginar una idea alternativa d’Espanya de matriu regeneracionista. Espanya no podrà ser una democràcia plena si no s’enfronta a la qüestió catalana amb una perspectiva plenament democràtica. Com ho han fet el Canadà o la Gran Bretanya davant de les qüestions quebequesa i escocesa. El regeneracionisme espanyol necessita una solució política democràtica a la qüestió catalana. I això només passarà si el sobiranisme és fort.