3 de maig: 'El que va passar divendres a Milà és molt gros'

S’inaugurava l’Expo, plantejada com la gran ocasió per recuperar l’empenta econòmica, política i cultural de la ciutat i el país, després del desprestigi del berlusconisme. Els seus promotors són de fet els dos símbols de la victòria de l’esquerra italiana contra Berlusconi: l’alcalde Pisapia i el primer ministre Renzi. Abans de la inauguració, un actiu moviment cívic havia manifestat l’oposició a l’Expo, però amb crides explícites perquè això no desemboqués en violència. Finalment, un grup considerable d’activistes violents van fer grans destrosses al centre de Milà, i les imatges de la destrucció van tapar les de la inauguració. Per tant, entorn de l’Expo, tres posicions diferents. Els que la volen fer, els que la critiquen i els que la rebenten. I en aquest cas, totes tres posicions es proclamen d’esquerra. Mentre aquí estem a punt d’entrar en campanya de les municipals, a Milà, Europa (i especialment l’esquerra europea) s’hi està jugant alguna cosa molt de fons. En un cert sentit la tria (alineant-se amb alguna de les tres posicions, contraposades totes amb totes) de quin model de continent volem: fent Expos, criticant les Expos o rebentant les Expos. (Personalment, tota la simpatia per Pisapia.)