23 de març: 'A Andalusia no hi ha centrisme polític'

N’hi havia hagut, però s’ho van carregar la guerra i la postguerra. Hi ha gent moderada, això sí. Però no un espai polític de centre: hi ha dos blocs molt estables, vinculats a la memòria de la guerra, separats per una línia molt prima però impermeabilitzada. Pocs vots passen d’una banda a l’altra. Poca gent dubta si votarà PSOE o PP. I el bloc d’esquerres és més gros que el de dretes. A Europa les alternances les provoca l’oscil·lació del votant de centre cap a la dreta o cap a l’esquerra o els pactes dels partits centristes. A Andalusia i a bona part d’Espanya no. Llavors, per què els resultats no són sempre iguals? Doncs perquè els modulen l’abstenció i la dispersió del vot en cadascun dels blocs. El PSOE ha tingut els millors resultats amb participació alta i quan ha concentrat el vot d’esquerres, en perjudici d’IU. I el PP quan el votant d’esquerres s’ha quedat a casa: l’indecís dubta entre votar els seus o no votar, no entre votar els seus o els altres. Ahir la participació va ser alta i cadascú va votar els seus. La novetat és que els seus ja no eren només uns. Uns quants andalusos, tampoc tants, van continuar votant els seus, però amb un altre nom. Sense canviar de bloc. Canviant de partit.