31/3: Borrell va nu

LI HAN FET un vestit nou a l’emperador, per tal que estigui ben còmode, que res no l’engavanyi. Així, els jutges han prohibit colors i paraules, hi ha conceptes que ja no es poden dir, la Junta Electoral fa els sumaris dels telenotícies i programa les tardes dels dissabtes a la televisió. La dissidència és perseguida, rebatejada com a rebel·lió. Però hi ha un problema: quan surts del regne, el vestit nou de l’emperador no ho tapa tot. A fora hi ha qui aplaudeix, però també qui dubta, critica o pregunta. Resulta que als senadors francesos no els pots enviar la Guàrdia Civil, i no entenen que se’ls renyi per parlar de política. Resulta que al president de Mèxic no el convenç que li diguin que Espanya va dur la civilització al seu país, de la mateixa manera que devia dur l’essència de la democràcia a Catalunya, el dia 1 d’Octubre, amb porres contra els qui volien votar. Resulta que a un periodista de la televisió pública alemanya la Junta Electoral Central no li pot prohibir que faci les preguntes que cregui oportunes. I és aquí quan t’adones que el vestit nou fet a mida de l’emperador era tot de mentida. Que l’emperador va nu. I que el ministre que el representa, perplex i emprenyat perquè li han canviat les seves regles del joc, també.