16/03: No me’n refio

Quan Pedro Sánchez surt dient que a partir d’ara Madrid mana en relació al coronavirus per sobre de tothom, autoritats catalanes incloses, em provoca una gran inquietud. No me’n refio. L’argument que fa servir està bé: el virus no hi entén de fronteres i hem d’anar tots a l’una. Seria un argument incontestable per anunciar que el govern espanyol renuncia a les seves competències en favor d’una autoritat única europea (o mundial). Però si el virus no hi entén de fronteres ni territoris, tant territoris són les autonomies com els estats o els ajuntaments. Si ens hem d’unir tots, qui som tots? ¿Els catalans, els espanyols, els europeus, els humans? Dir que la unitat natural és Espanya és una bajanada, en aquest tema. Jo visc a 200 quilòmetres de Perpinyà i a 2.500 de Santa Cruz de Tenerife. Però contra un virus que no hi entén de territoris m’empaqueten amb qui és a 2.500 quilòmetres i quedo totalment al marge de qui és a 200. Unitat? I tant! Però llavors per sobre de totes les fronteres, no tan sols per sobre de les que els interessen per política. I si no hi ha un comandament europeu únic, que mani qui és més a prop de les coses. Coordinació general, decisió local. Espanya és massa gran per ser local i massa petita per ser general. No me’n refio.