10/3: Nostàlgia

SEMPRE S’HA DIT que l’any 1933, en les primeres eleccions en què les dones van poder votar a Espanya, el vot femení -llavors conservador i de gran influència catòlica- va ajudar a la victòria de la dreta. És una hipòtesi tan complicada de demostrar com de desmentir. En qualsevol cas, vuitanta anys llargs després, és molt probable que sigui el vot femení el que impedeixi el triomf de les dretes en les pròximes eleccions espanyoles. Un vot femení descontent i reivindicatiu. Les manifestacions del 8 de març no eren ni podien ser apolítiques. Eren partidistes? No crec que fossin obertament a favor de cap dels partits de l’arc parlamentari, però estic convençut que es manifestaven en contra d’alguns d’aquests partits. Les dretes espanyoles van a les eleccions amb un programa de nostàlgia de les antigues seguretats, de les antigues certeses. Ho han intentat centrar en aquells retrocessos que els semblen més atractius, com el que afecta la qüestió catalana. Però quan es fa un salt enrere, es recula en tot. També en el paper de la dona en l’espai públic. Les tres dretes agermanades vendran electoralment nostàlgia. I bona part de les dones a les quals es dirigeixen no compren nostàlgia. Sobretot perquè no tenen cap motiu objectiu per tenir nostàlgia.