24/3: El bipartidisme imperfecte espanyol no ha mort a Andalusia

Simplement, és una mica més imperfecte. Ni Podem ha substituït, a la grega, el PSOE com a referent de les esquerres ni Ciutadans el PP com a referent de la dreta. Tampoc entrem en un mapa amb tres forces igualades per dalt. Podem s’ha menjat, millorant-la, Esquerra Unida, i Ciutadans s’ha menjat, millorant-la, UPyD. És a dir, hi ha hagut un relleu en les dues imperfeccions del bipartidisme i un augment del seu pes. Però fonamentalment per una redistribució dels vots dintre dels blocs. He trucat al poble del meu pare, Castro del Río, per saber com havia anat. Castro era un gran feu anarquista abans de la guerra i, a partir de la Transició, l’han governat, alternant-se, socialistes i comunistes. Un poble d’esquerres. Primer, la participació va ser molt alta: en aquestes andaluses l’abstenció ha estat de dretes. Ha guanyat el PSOE, com sempre. Les esquerres tenen sempre al poble uns 3.400 vots. La suma del PSOE, Esquerra Unida i Podem ha estat de 3.500. La dreta té sempre al voltant de 1.300 vots. La suma del PP, Ciutadans i UPyD ha estat aquesta vegada de 1.050. El bipartidisme aguanta, però apareixen actors nous, que substitueixen els antics secundaris. Els protagonistes, cansats, aguanten.