21/3: Les eleccions israelianes no eren plebiscitàries

L’esquerra, la Unió Sionista, volia plantejar-les entorn del debat social (especialment el preu de l’habitatge), perquè en aquest àmbit les polítiques del Likud no han funcionat. A Netanyahu li interessava plantejar-les en termes de seguretat, no pas perquè els principis sobre aquest tema siguin antagònics entre ell i l’esquerra (el nom de la coalició d’esquerres ja és una pista), sinó perquè té una imatge de més fermesa que li és favorable. No eren eleccions plebiscitàries perquè en els grans temes -la relació amb l’Iran, la seguretat, el procés de pau- no hi ha dues posicions contraposades que es puguin resumir en un sí i en un no, sinó diferències de sensibilitat. Netanyahu ha guanyat perquè ha aconseguit que el tema que li convenia pesés més que el que no li convenia. I l’esquerra ha perdut (en part) perquè no ho ha aconseguit. Guanya les eleccions qui aconsegueix determinar-ne el tema centrals per als electors. I la llista àrab ha tingut un gran èxit -ha sumat amb una llista única més del que sumaven les llistes àrabs per separat- gràcies a crear una bola de neu que ha atret fins i tot vot jueu de l’esquerra radical, que ha tingut un resultat molt fluix. Cada país és un món. Però de tots se n’aprèn.