08/03/2018

9/3: El malestar

1 min

LA CONVOCATÒRIA de vaga feminista del 8 de març ha tingut a l’estat espanyol un èxit més que notable i en qualsevol cas un ressò molt superior a les mobilitzacions en aquest mateix dia d’altres països del nostre entorn. Les raons d’aquest èxit s’han de situar en primer lloc en la temàtica específica de la convocatòria. Però la gravetat d’aquesta temàtica no és en el cas espanyol molt superior a la d’altres països on el ressò ha estat menor. Per tant, per explicar-ho, calen segurament algunes dades de context. A l’adhesió a les reivindicacions pròpies de la jornada cal afegir-hi de ben segur l’expressió d’un estat de malestar, d’una inquietud transversal en la sortida parcial i estranya d’una crisi econòmica terrible, que ha castigat especialment els joves, les capes mitjanes, la gent més gran i també les dones. Però si a Espanya hi ha hagut més resposta és que potser hi ha un malestar específicament espanyol, que a més d’econòmic és polític. Malestar per les tensions socials (expressat també en les mobilitzacions dels pensionistes) i malestar per l’encarcarament i la regressió política i ideològica. Aquesta ha estat una vaga política, en el millor sentit de la paraula. I no ens enganyem: una vaga política és sempre contra el govern.

stats