10/11/2018

11/11: Perdre les formes

1 min

NO TAN SOLS al Parlament (“ Nos vemos fuera ”) sinó en molts espais públics catalans s’ha pogut constatar en els últims anys una pèrdua de les formes. Ha coincidit, i no em sembla casual, amb l’eclosió de Ciutadans. No crec que sigui només un problema de (mala) educació. Crec que remet a una qüestió de fons. Fins al moment d’aquesta eclosió de Ciutadans, la política catalana circulava -de vegades amb molta tensió i amb enfrontaments ideològics molt forts, però sense perdre les formes- dins del marc que havien dibuixat els grans consensos de l’antifranquisme, que podien anar des del PSUC fins a Unió. Consensos sobre la idea de democràcia i sobre la idea de catalanitat. El PP no compartia en general aquests consensos, però era conscient de la seva posició minoritària i respectava les formes. Ciutadans, en el moment de la seva eclosió, es vol situar explícitament fora i en contra d’aquests consensos sobre la idea de democràcia i de catalanitat. No pertany a aquesta tradició. En té una altra. I no tan sols exhibeix el seu rebuig a aquests consensos bàsics, i a les formes en què s’encarnaven, sinó que a més tiba una part del PP en aquesta direcció. Aquesta agror arrogant no és una qüestió només de mala educació. És una aposta política.

stats